Si se que estic força callat, de vegades tot sembla caure , tot sembla enfonsar-se llavors el silenci.
Cal escoltar els silencis per a poder caminar els records... i al trobar-los, que aflorin els somriures riguin els llavis, i els ulls deixin caure la pluja de l'ahir i del sentir.
Escoltant el silenci mai es perden les paraules... podrem veure més lleu l'horitzó i trobar els camins que vam perdre un dia per la pèrdua de la brúixola pel soroll inoportú dels nostres pensaments Escolta els silencis, i trobaràs la ruta dels somnis i la campana que desperta els sentits. No facis soroll... calla, i escolta amb els ulls tancats el silenci!
(Vilmar Valcam)
.png)
.JPG)
