Hi han moments que un munt de circumstancies se acumulant casi tot problemes i pràcticament et veus acorralat, el mes gros es l'ensurt que ens va donar la meva tieta dilluns,
quant se li va trencar el fèmur, ahir la van operar i als seus 94 anys teníem els nostres temors, pro com sempre tant sorprenent ella va pujar de reanimació i de quiròfan amb una gana de fer broma increïble,
amb l'estada al hospital he aprofitat per llegir;
M'AGRADA!
Aquest bloc avui dia 22 ha complert 3 anys, tres anys intensos plens de bons moments i mals moments, un bon grapat de posts prop de 600, he innovat , he tingut personalitat pròpia crec que força peculiar, he superat moments en els que es pensa lo de;
Val la pena tenir un bloc ?
I estic satisfet, també en alguns moments me he sentit decebut, he vist néixer i morir blocs , he vist tristor que se han transformat en somriure i fa poc somriures amb plors. Bé no vull enrotllar-me mes nomes donar-vos les gracies mes sinceres a tots els que em segui i compartiu les meves benanades.
MOLTES GRACIES!!!!
I també us vull dir un altre cosa que com sabeu darrere el striper hi es el Joan, I el Joan a pres alguns decisió ;
STRIPTEASE D'HISTORIES continua, malgrat ho farà mes pausadament , EL Striper , necessita descansar una mica, necessita plantejar-se nous camins per el bloc, I el Joan vol focalitzar la seva creativitat en altres àmbits un es RACONS DE CATALUNYA on es Joan/Racons , i en algun altre projecte que ja esta en marxa , i suposo que de mica en mica es farà una mica de audiència al veïnat, de moment hi ha la il·lusió de començar noves coses, i malgrat ser un projecte diguem que anònim de segur que alguna olor a striper farà.
Així que de una manera o un altre desitjo que ens continuem trobant per el veïnat.
Una serpentina de petons dolços i de colors i gracies per aquests 3 anys.
Decisions...Ja fa un temps que els meus companys em van elegir com a representant del personal( fet que per diverses circumstancies em va satisfer molt) de serveis al consell participatiu, el mateix que el consell escolar però per els centres de 0-3 anys, ara per primer cop m'estrenaré i es possible que ho tingui que fer votant en contra unes propostes que presentat els pares, i que a mi i a la gent del personal de serveis tampoc veuen amb mals ulls i pensen que s'ha de mirar de resoldre els problemes que puguin sortir i no posant pals a les rodes. Pro per tal de no enrarir el clima de convivència al centre tindre que votar d'acord i conjuntament amb direcció i personal educatiu.. En fi....
REFLEXIONS....
Hi ha una companya de feina que fa uns anys 6 o 7 va perdre el marit per causa de un accident domestic, de seguida de això va començar a notar el augment de la panxa i se li va estripar un tumor maligne força gros, va tenir que seguir tractament quimioteràpic, radio.. I superar la malaltia al mateix temps que el dol.
Tot es supera , malgrat no s'oblidi ara fa dues setmanes després de un tac rutinari de control, la van trucar a la feina per que anés ràpidament a la consulta, on li van comunicar que tenia un tumor maligne a darrere la melsa, i que abans de iniciar qualsevol tractament la obririen per estudiar millor el tractament aplicar , aquest dilluns la va avisar per la operació ( Al final no va poguer ser després de estar tot el mati esperant, li faran dimecres) . Al menjador mentre esmorcava vaig veure uques espelmes que algú havia posat en ajuda de aquesta companya, en un moment determinat van estar a punt de apagar-se a mi em va venir un aii , tot pensant que aquesta companya estava a quirofan i la seva vida oscil·lava al ritme de les espelmes, i vaig veure com de fràgils som. Ella li falta va un mes per jubilar-se i ara estava plena de vida i portava un munt de activitats endavant. De vegades la vida es injusta.
Aprofito aquests dies per descobrir racons tot passejant molts serviran per RACONS DE CATALUNYA , que us invito a seguir , visitar i comentar i també a col·laborar,
US DIC ABANS DE RES;
El temps se'm escapa, les idees bullen al cap, pro el temps sembla recorre mes ràpid el rellotge, feia dies que no penjava res, fa dies que visito espontàniament vostres blocs, malgrat volia escriure necessitava saber que encara era capaç de escriure amb accents sensuals, crec que ho aconseguit vosaltres teniu la paraula...
Vaig trucar-te per demanar-te que vinguessis amb mi . El fred de la nit estava gelant les fonts. Et vaig obrir la porta, estaves gelada, et vaig apropar al meu foc, vam rodolar capa el llit, a sobre teu. Acariciant el teu coll amb els meus llavis i llengua. vaig baixar la meva mà dota la teva roba, tot jugant la batalla del amor, .
I et vaig voler nua davant meu. Aquesta nit. Els glops de tu i el teu cos. ja no guardaven el fred . I les meves mans cremaven com la meva boca. Eres meva, vaig ser teu. I ambdós ens vam transportar mes enllà de darrera la lluna. El riure ens va retornar la vida. Les paraules van omplir una nova espera. I el comiat amb l'esperança de un altre trobada. Petons cos a cos, van acomiadar les nostres boques, un altre llit i un altre rutina ens esperava als dos..
Si se que estic força callat, de vegades tot sembla caure , tot sembla enfonsar-se llavors el silenci.
Cal escoltar els silencis per a poder caminar els records... i al trobar-los, que aflorin els somriures riguin els llavis, i els ulls deixin caure la pluja de l'ahir i del sentir.
Escoltant el silenci mai es perden les paraules... podrem veure més lleu l'horitzó i trobar els camins que vam perdre un dia per la pèrdua de la brúixola pel soroll inoportú dels nostres pensaments Escolta els silencis, i trobaràs la ruta dels somnis i la campana que desperta els sentits. No facis soroll... calla, i escolta amb els ulls tancats el silenci!
(Vilmar Valcam)
Aquesta setmana estaré poc per el bloc tinc assaig de teatre 3 dies i tinc que estudiar força , s'apropa l'estrena i cal que tot surti bé, molt bé.
Es una sort tenir un director com el Josep amb el que ses molt facil aprendre.
Hi han dies o èpoques en las que ets sents fort i un xic superman o superwoman , i de altres vegades com em passa a mi ara et sento un aneguet lleig,
de vegades se encadenen masses coses, petites potser masses juntes i malgrat que ningú me abandonat i no soc màgic .
Pro malgrat tot...
A la vida es important saber donar i saber rebre, i son importants les persones que tenim al voltant que ens donem molt mes de lo que nosaltres mai els hi podrem donar, jo soc feliç de tenir persones d'aquestes al voltant i em sento molt afortunat. Desitjo que vosaltres també en tingueu.
..........................
Eh també m'agradaria que em visiteu aqui.
....................................
Aquest mati he sentit musica abaix a la plaça he obert la finestra i e vist això, a mi em produeix una sensació agredolça de petit anava amb el meu pare a mercats i fires i sempre n'havien i acostumaven a ser gent amb mutilacions que m'impactaven molt.
.png)
.JPG)
