Recordo perfectament el seu naixement, el nom de la metgessa de la llevadora, quant me la van posar per primer cop al braços acabada de néixer i la llevadora em va dir , que no sents que diu ,”papa fes-me petonets” l'emoció , les llàgrimes ufff ser pare us asseguro que es tant fort com ser mare.
Avui tindria que ser un dia feliç per mi, però no ho es, per que no la podré abraçar i dir-li quant l'estimo , i no es per que estigui a Girona estudiant, es per que fa un temps massa temps la nostra comunicació es va trencar, jo se que es culpa meva , que per circumstancies la vaig deixar de banda en algun moment, i el temps a fet augmentar la meva por, la meva culpabilitat de haver fallat com a pare, i la por ha sentir-me rebutjat , a que em digui que ja no m'estima , la maleïda por i jo.... Han fet que la trucada, el necessari diàleg no s'hagin produït... Segurament avui intentaré trucar-la 1000 cops, per felicitar-la dir-li que l'estimo...
I acabaré enviant un sms covard..
De fet fa uns quants dies que sabia que aquest dia arribaria, i entre això la grip , i altres coses porto ja masses dies que amago el meu dolor i les llàgrimes per els racons i soc mes borde de lo habitual.
Com veieu aquests que sembla que s'hagin de menjar el mon i semblant tants segurs i forts, realment som una merda i de vegades molt febles les aparençàs enganyen tant.
AFEIXIT 23 hores 21-10 -2009.
Us vull agrair a tots i totes els vostres comentaris, us vull dir que finalment l'he trucat i malgrat no m'ha despenjat el telefon no podia o no ha volgut li he pogut deixar un missatge malgrat que a mig missatge m'ha vençut l'emoció crec que l'entendrà espero la seva trucada si no ho faré jo. Moltes gracies de nou a tots. Les vostres paraules m'han ajudat molt. Ara acabo de descobrir el seu facebook i l'enviat un missatge, i si físicament es sembla a mi el seu caràcter també. Al menys això em diuen.
.
.png)
.JPG)
